Per Carnaval no tot s’hi val
És Carnaval. Aturem-nos uns minuts i reflexionem sobre certes tradicions instaurades a les escoles bressol i llars d’infants des de fa molts anys.
Hem de tenir present, en tot moment, que l’infant és el protagonista de tot el que l’envolta. Des de que són nadons, cal respectar el seu ritme evolutiu i d’aprenentatge (no tots els infants aprenen i evolucionen per igual). Hem de canviar la mirada que tenim vers ell, i sobretot, tenir present el respecte cap a un mateix.
Dins l’àmbit educatiu, la frase de “sempre ho hem fet així”, ja no té validesa. Tot té la seva caducitat. Informem-nos, renovem-nos contínuament com a professionals, despertem l’espurna de la il·lusió dels primers dies com a mestres i continuem amb la nostra meravellosa feina sense perdre de vista al protagonista de la història, l’infant. Adaptem-nos i transformem de nou les tradicions, perquè realment, és possible.
Amb l’arribada del Carnaval o Carnestoltes, sembla que tot trontolla. Arriba un “ésser” el qual moltes vegades diem “Rei”. El plantem a algun lloc de la llar o l’escola i seguim unes pautes durant una setmana. Fa anys que ho fem. Ningú es planteja el per què, simplement ho fem i prou.
Ningú es posa a la pell de l’infant. Realment és necessari venir a la llar (amb el pertinent conflicte matinal que pot suposar) en pijama, amb la cara pintada, amb el pentinat esbojarrat per tal de “fer passar pel tub al teu fill/a” perquè, sí o sí, ha d’anar a la llar o escola tal i com diu el famós “Rei”?
Aquest no és el camí a seguir. Ens hem de replantejar que no tot s’hi val.
EL PRIMER ÉS EL RESPECTE
El primer és el respecte. Respecte vers a un mateix. Respecte vers els altres.
Què passa amb els infants que no volen res al cap o a la cara? Ens hem aturat a pensar si l’infant vol continuar seguint aquest joc “imposat”? En si estan còmodes dins la disfressa, per exemple, d’abella pomposa? En el que senten quan passegen pel carrer amb tota la parafernàlia carnavalenca? Cal seguir el ritme estrepitós que comporta la setmana de Carnaval?
No es tracta de suprimir per complet la tradició, es tracta de reinventar-se. Perquè, en aquest cas, el Carnaval pot estar present al llarg de tot l’any, per exemple, habilitant un racó o espai a la llar on els infants que ho desitgin es disfressin al llarg de tot el curs…
En resum, hem d’aprendre a respectar la decisió de l’infant. Estem respectant el seu dret a expressar-se i a tenir-los en compte per davant de tot. Estem transmeten el coneixement de respectar, en primer lloc, a un mateix i, acte seguit, als altres. Per tant, per Carnaval, no tot s’hi val.
No oblidem que l’educació és viva i variant i entre tots, el canvi és possible.
Anna Segura Romero
Directora EBM Lluna, Igualada
La frase de “sempre ho hem fet així”, ja no té validesa. Cal reinventar-se. Cal respectar la decisió de l’infant.