Les relacions emocionals, claus en el procés de familiarització a l’escola bressol
Crear vincles de confiança i relacions emocionals és bàsic per una bona acollida dels infants a les escoles bressol. Fer-ho de manera constant i gradual fa que se sentin més segurs al centre.
L’inici a l’escola bressol esdevé un període molt sensible a causa de la quantitat d’emocions i sentiments que s’hi barregen, no només per part dels infants –malgrat que són els qui ho viuen amb més intensitat–, sinó que també per la de la resta dels agents implicats.
Per una banda, ens trobem amb els més petits i les seves famílies, algunes de les quals experimenten la separació per primer cop. En conseqüència, han de conèixer nous espais i nous adults i, en comptades ocasions, això genera incertesa. Per l’altra, també intervenen les persones educadores de referència i tota la comunitat educativa que forma part del centre, les quals han de crear noves sinergies entre la família i l’escola.
En aquest context, el procés de familiarització esdevé imprescindible per l’acompanyament a l’infant i, per aconseguir-ho, és crucial establir una relació de confiança sòlida en el temps que ajudi a detectar les seves habilitats, coneixements i nivells de socialització.
Recopilar aspectes diferencials del nen o la nena, com són els seus hàbits de son, d’alimentació i tot allò que els pares o tutors vulguin compartir, facilita que es pugui fer un acompanyament acurat al llarg de l’etapa de familiarització.
EL PERÍODE D’ACOLLIMENT COMENÇA ABANS DE L’ENTRADA A L’ESCOLA BRESSOL
La bidireccionalitat entre els familiars i l’equip del centre comença molt abans de l’entrada a l’escola, amb les jornades de portes obertes, la matriculació i posteriorment amb la trobada amb els qui seran els adults de referència. És justament en aquestes reunions quan es comencen a teixir els primers vincles amb la família i la base del que ha d’acabar sent una relació de respecte, confiança i comunicació.
Recopilar aspectes diferencials del nen o la nena –com són els seus hàbits de son, d’alimentació, situacions particulars, i en definitiva, tota aquella informació que els pares o tutors vulguin compartir– facilita que es pugui fer un acompanyament acurat i conscient al llarg d’aquesta etapa.
També és una oportunitat per fer-los partícips, des de l’inici, del projecte del centre, de com seran els primers dies i els que vindran, tot vetllant perquè des de l’escolta i el respecte es pugui fer escola de manera compartida.
LA FAMILIARITZACIÓ HA D’ACOMPANYAR LES NECESSITATS I ELS TEMPS DE CADA INFANT
Una bona relació emocional entre infants, els seus iguals i els adults, es construeix de manera constant i gradual, i això permet que, dia rere dia, se sentin més segurs.
No es tracta de posar terminis, i tenint en compte que cada persona és diferent, cadascuna pot expressar de manera diferent aquest procés, com pot ser a través de la pèrdua de gana, d’alteracions de la son, del plor o de la tristesa, i la persona referent és qui ha de recollir aquests sentiments i poder donar-los-hi resposta.