Els límits a la primera infància i com establir-los

Establir límits als infants és essencial, perquè proporcionen un sentit de seguretat, previsió i orientació.

La primera infància és una etapa crucial que impacta significativament en el desenvolupament de les persones ja que, durant aquests primers anys, és quan s’aprenen les habilitats bàsiques que ens acompanyaran tota la vida.

En aquest sentit, una de les tasques fonamentals dels adults de referència és saber establir límits clars i consistents, i fer-ho de manera efectiva resultarà clau per al desenvolupament emocional, social i cognitiu dels infants.

Per aconseguir-ho, és important explorar la importància de treballar els límits i conèixer algunes de les estratègies que es plantegen a continuació.

Per què són importants els límits?

Els límits són fonamentals perquè proporcionen un sentit de seguretat, previsió i orientació.

A través d’aquests, si són clars i consistents, els nens i nenes aprenen a comprendre allò que el seu entorn espera d’ells, a regular les pròpies emocions i comportaments, i a internalitzar normes socials importants.

A més, establir-los de manera adequada i comprensible ofereix l’oportunitat de desenvolupar habilitats d’autodisciplina i autocontrol, fonamentals per al seu benestar emocional i social al llarg de la vida.

5 estratègies que podem utilitzar per treballar-los durant la primera infància

• Consistència i claredat. Els límits han de ser comunicats de manera clara i consistent. Els adults que en tenen cura han d’establir expectatives realistes i comprensibles, i han de ser coherents en l’aplicació de regles i conseqüències.
• Empatia i respecte. És crucial abordar l’establiment de límits des d’una posició d’empatia i respecte. Reconèixer i validar les emocions mentre s’estableixen límits els ajuda a sentir-se escoltats i compresos, enfortint la relació de confiança.
• Imitació de comportaments. Els adults han de ser per als nens i nenes uns models de conducta adequats. Això implica mostrar coherència entre allò que es diu i allò que es fa, i practicar l’autoregulació emocional i el respecte mutu en les seves interaccions.
• Fomentar l’autonomia dins dels límits. Permetre que els infants prenguin decisions dins un marc de límits adequat els ajuda a desenvolupar un sentit d’autonomia i de responsabilitat. Oferir opcions limitades en situacions quotidianes els hi dona l’oportunitat de practicar la presa de decisions de manera segura.
• Acompanyament i suport. Treballar els límits no es tracta només d’establir regles, sinó també de fer-ne un acompanyament durant el procés. Oferir suport emocional, explicar les raons darrere dels límits i celebrar-ne l’esforç per respectar-los enforteix el seu sentit d’autoestima i seguretat.

Podem concloure que establir límits clars i consistents és essencial per a una evolució favorable dels infants.

En proporcionar orientació, respecte i suport, els poden ajudar a entendre el món que els envolta, aprendre a autoregular-se i construir relacions positives amb els altres.

Treballar els límits de manera efectiva a la primera infància estableix les bases per a un desenvolupament emocional i social saludable al llarg de la vida.

Rosa Garcia Roura. Educadora infantil i membre de l’equip de Comunicació i Innovació Pedagògica de Cavall de Cartró.