L’ús de les pantalles durant la primera infància (0-3 anys)

Calen les pantalles durant la primera infància? Perquè es puguin establir les connexions neuronals els primers anys de vida, és necessària l’atenció i el joc físic.

Actualment, els nens i les nenes neixen en un entorn totalment digital on els dispositius electrònics són ràpidament al seu abast. Aquest fet origina molts debats i preocupacions entre les famílies i els professionals relacionats amb la infància, així com les persones educadores, els psicòlegs i els pediatres, entre d’altres.

Algunes de les preguntes habituals que es plantegen són:

• Com afecta l’ús de les pantalles als infants?
• Com saber si el meu fill o filla en fa un ús excessiu?
• Quina és la diferència entre un ús habitual i una addicció a les pantalles?

EFECTES NEGATIUS DE LES PANTALLES DURANT LA PRIMERA INFÀNCIA

Segons citen múltiples estudis recents, la seva reiterada exposició es vincula a efectes negatius en la salut emocional i física. Organitzacions especialitzades en ajuda humanitària i de salut pública, així com UNICEF  i l’ OMS , alerten del risc que té l’abús de les pantalles en els menors de sis anys. Aquests en són alguns impactes que pot generar l’ús inadequat de les pantalles:

• Retard global en el seu desenvolupament cerebral i físic.
• Alteracions del son i sedentarisme.
• Inatenció, irritabilitat i hiperactivitat.
• Dificultats conductuals i de regulació.
• Retard o trastorn en l’adquisició i l’expressió del llenguatge.
• Menor capacitat lectora.
• Dificultats relacionals.
• Risc de depressió i ansietat.

LIMITEM L’EXPOSICIÓ A LES PANTALLES

En aquest sentit, evitar-ne l’ús abans dels dos anys i limitar-lo a menys d’una hora al dia entre els dos i els cinc anys, evitarà la repercussió negativa que pot tenir en infants tan petits. També, les possibles conseqüències que puguin aparèixer en un futur quan aquests siguin més grans.

La realitat és que no és difícil trobar nens i nenes que van al cotxe mentre miren un mòbil o que juguen amb una tauleta tàctil durant les sobretaules dels adults.

El fet de recórrer a l’oferiment de dispositius amb pantalla per tal que es tranquil·litzin en certs moments del dia, com poden ser el moment dels àpats, l’estona d’abans d’anar a dormir o per calmar una rebequeria, fa que es perdin oportunitats d’aprenentatge.

CAL RELACIONAR-SE AMB L’ENTORN PER MILLORAR L’AUTOESTIMA I LES EMOCIONS

Així, accions com agafar el menjar amb cullera i portar-lo a la boca, identificar els aliments que hi ha al plat i descobrir si els hi agrada, esdevenen ocasions perdudes per afavorir la formació de la seva identitat i, en conseqüència, la millora de la seva autoestima.

Si utilitzem els dispositius com a substitut de la presència física i emocional de l’adult, no hi haurà la influència de les relacions. Hi haurà menys joc i capacitat simbòlica, menys capacitat per raonar i entendre i menys capacitat per a la seva autoregulació emocional.

Perquè es puguin establir les connexions neuronals durant la primera infància, és necessària l’atenció i el joc físic, ja que és a través d’ell que els infants aprenen, es coneixen a si mateixos i al món que els envolta.

Així doncs, jugar amb l’entorn es converteix en una necessitat vital pel seu desenvolupament.

Mai no és tard per fomentar la relació personal, el joc compartit i els hàbits i rutines del dia a dia de manera equilibrada, així com una saludable interacció amb l’àmbit digital.